Reptes pendents per superar la crisi

Que Vol Dir “Superar La Crisi” – Reptes Del Sigle XXI Per A La Societat Catalana
Edward Hugh Olot, Novembre 2012

You can find the video link to this interview here.
Avis, mai es massa tard per evitar el perill, pero aixó no es cap excusa per no fer res ara mateix.

¿Perque Havia Una Crisi Global? En el fons el problema era, i es deute, o endeutament excessiu. Teníem una època de “sense risc” – ara sabem que no hi ha res en aquesta vida que no comporta el seu propi risc. Però El Punt Clau Per Captar – Aquest es un problema estructural, no es un problema cíclic. El model de creixement basat en credit esta acabat pels paisos desenvelopats. A partir d’ara el creixement es basara en exportacións.

¿I Perque Havia Tant Endeutament? • ¿Productes Financers Perillosos? • ¿Falta De Regulació? ¿Excess De Confiança Que No Havia Riscos? • ¿O Havia Alguna Cosa Mes?

Espanya Ha Patit Els Problemes Que Ha Patit Per Dues Raons Principals En Primer Lloc Un Acoplament Massa Rapid Amb Una Zona Euro Ple De Mancançes Institucionals. El Pais No Estava Preparat Per Una Taxa D’Interes Tan Baix, Ni Per Unes Expectatives De Inflació Tan Baixistes. A Mes A Mes, L’Introducció Del Euro Va Provocar Un Gran Creixement En El Mercat Europea De Diners, I Espanya Va Ser Un Dels Principals Recipients.

En Segon Lloc El Sistema De Guarantias Hipotecarias Hi ha dues classes de guaranties per hipoteques, personals i amb imobles. L’us de la hipoteca amb guarantia personal va ser restringit gairebé exclusivament a hipoteques residencials, mentre les hipoteques amb guarantia unic d’un imoble van ser tipiques dels prestecs a promotors. El resultat va ser que els inversors no apreciaven el risc real de unes hipoteques guarantizades per nomines, mentre el promotor no estava exposat al mateix nivell de risc.

L’envelliment De La Població Es Un Proces Global Pero hi ha uns paisos mes afectats que altres. Tot el sur i l’est d’Europa son especialment implicats, pero els tres paisos mes vells de mon son Alemania, Japó, i Italia. Percentage De La Població amb Mes De 65 Anys

La Segona Transició Demografica Aquest proces de envelliment rapid es el producte del impacte de dos elements.
1) La baixada de fertilitat. Spain Total Fertility Rate
2) Un increment constant en la expectativa de vida.

L’Envelliment De La Població – Un Repte Historic Sense Precedents Les implicacións tan socials com economiques del proces de envelliment seran molt profons. • el proces sembla irreversible. • Cap altre proces per si sol marcara l’entorn de les politiques monetaries, fiscals i socials durant la propera decada. Destaca que aquest tema rep nomes una petita fracció de l’atencio tan mediatic com politic dedicada al canvi climatic, malgrat que no es dificil argumentar que els nostres sistemes socials i politics son molt millor equipats per enfrontar el repte.

La Gran Metamorfosis De Cuc A Papellona Espanya Ha De Convertir-se En Un Pais Fortament Exportador. En Aquest sentit Ha De Seguir Els Pasos De L’Alemanya De Fa Una Decada

El “boom” olivadado del consumo alemán Si fijamos en el gráfico de arriba, que muestra el crecimiento anual en el consumo familiar en Alemania, se puede ver fácilmente que no es cierto que los alemanes sean “no consumidores y ahorradores natos". En los años noventa , hubo un" boom" notable en el consumo alemán, un "boom“ que llegaba a su fin un los últimos años de la década. Sólo es a partir del año 2000 cuando el consumo privado carece de vitalidad y es incapaz de tirar de la economía.

El Boom De España Se Parece Mucho Al Boom Alemán Anterior Si miramos el gráfico equivalente del consumo privado español, podemos ver que España disfrutaba de la misma clase de crecimiento en el consumo que Alemania había experimentado en los años noventa. El Ultimo “Boom” De La Vivienda En Alemania Pero más que el boom de consumo en si mismo, lo interesante es lo que lo impulsaba. No es de sorprender que la causa sea lo de siempre – un incremento rápido en el recurso a crédito. Una vez más, los gráficos ilustran que es falso pensar que los alemanes siempre han sido una nación de ahorradores meticulosos. El Patrón Desarrollado En España Fue Bastante Parecido Los gráficos cuentan la misma historia de incremento de hipotecas en España, incluso en una versión aún más exagerada. A un período de crecimiento fuerte en las hipotecas se sigue otro de estancamiento, después de acabar el" boom", lo cual es una de las razones más importantes para no quedar estancado y esperar el renacimiento de otro de expansión, basado en el crédito; pero no llegará.

Y el endeudamiento no fue solo un fenómeno de las familias, las empresas también estaban contratando créditos. Por lo general, a partir del cambio de siglo las empresas alemanas han sido bastante ahorradoras, con la excepción de un período breve durante la crisis reciente.

Las Empresas Españolas Están Fuertemente Endeudadas Una vez más España se destaca por la magnitud del fenómeno. El endeudamiento de las empresas españolas – y no sólo las constructoras – es un problema bastante más serio que su equivalente alemán en su tiempo. Las empresas españolas están,ahora, desapalancando y reduciendo su exposición al crédito.

La Deuda Alemana Fue Muy Inferior A Su Equivalente Española De Hoy En Día Mirando estos últimos gráficos de crédito, destacan dos características. En primer lugar, el total de deuda privada actual no es tan diferente entre los dos países, pero hay que tener en cuenta que el PIB alemán es el doble del PIB español.

En segundo lugar,si se mira la cola larga del cambio de crédito interanual alemán, se puede discernir un poco el futuro que le espera a España. La tasa de crecimiento interanual no volverá a subir a sus niveles de antaño, y tenemos que esperar que se va avanzando pegado cerca de cero, a la medida que el sector privado en España vaya desapalancandose.

El Déficit Inesperado De Cuenta Corriente De Alemania Todo esto nos lleva a un concepto muy importante, la relación entre "booms" basado en crédito y déficit en cuenta corriente. Tal y como se puede ver en el gráfico, Alemania no fue una excepción. Durante todo su "boom" de consumo, el país llevaba un déficit sistemático, pequeño, pero constante. Es este déficit el que se convierte en superávit en la medida en que el país pasa por un ajuste estructural que acompaña al desapalancamiento, y a la transición hacia un país fuertemente exportador.

Pero quién permitió que España desarrollase un desajuste tan enorme? Es el camino alemán el que, seguramente, España tendrá que seguir, pero hay que destacar la diferencia masiva de escala entre las dos transiciones. El ajuste español será muy grande, casi sin precedentes históricos.

El reto es exportar: ¿Pero qué y dónde? Tanto las exportaciones españolas como las alemanas están bastante por encima de su nivel de antes de la crisis. Pero en el caso alemán el nivel es el doble (pro rata) que en el caso español. La economía alemana crece, la española contrae. Es por eso que el sector español tiene trabajo por hacer, y bastante. El sector de exportación español ha mejorado mucho, pero todavía es demasiado pequeño. Tantos años de vivir con el boom ”fácil” de la construcción han dejado su huella. Algunos dicen que el sector de exportación es lo suficientemente competitivo. Pero quizás las cosas no son tan fáciles.

Europa Tiene Un Problema Especial Debido A La Moneda Única Hasta Ahora La Pregunta Ha Sido ¿Quien O Que Hay Detras Del Euro? Ahora Tenemos La Respuesta - Detras Del Euro Hay El BCE

Pero Mario Draghi Actuara Nomès Despres De Solicitar Un Programa I aquest programa tendra condicións bastant estrictes. Pensions Salaris Regions Revisións Trimestrals

I Mentrestant Catalunya Apareix. No es posible un pacte fiscal amb un Espanya incapaç de complir objectius de deficit. Per l’altre banda no es politicament possible per Espanya controlar les finances de les regions i deixar marge financer a Catalunya. ¿Catalunya Un “Rompecabezas” Per Europa? Segons El Tractat Europea No es posible fer rescats Cap Pais Pot Sortir Del Euro Sense Sortir Del UE El BCE No Pot Financiar Governs Ara sabem que tots tres son posibles , segons una lectura “creativa” del tractat. Llavors si hi ha voluntat, Catalunya perfectament podria ser el 18e pais de la zona Euro. Perque haura voluntat? Perque si no hi ha acord llavors llevat del 40 mil millons de deute de la Generalitat, segons la llei internacional l’estat espanyol sera responsable de tota la resta. Consequencia Espanya estaria devant de la bancarota, i el futur del Euro en perill. Conclusió – negociaran. Catalunya Amenaça L’Euro?

Igualment, Es Molt Probable Que Espanya Sera Incapaç De Sortir De La Crisi. En Aquest Cas Acabara Sortint Del Euro. Estar Dintre De Un Espanya Que Hagi Sortit Del Control De Europa Seria L’Escenari Mes Negre Pels Catalans. Entre Espanya i La Pared? ? Cadascu A Casa Seva?

Politiques Que Representen Moneda Propia Devaluació Restructurar Deute Extern Assignar Responsibilitats Programa Del FMI Pagar el deute fins a l’ultim penic Tenir L’Euro Com A Moneda Propia Renunciar Politica Monetaria Propia Austeritat i Molt Sacrifici Valorar La Paraula i La Confiança La Paraula de Estonia Val Molt Fallida Falta de Llei Manipular Dades Moneda Propia Devaluacio Descontrol Fiscal Mucho Quilombo

"Hem perdut tot el que estimàvem. En trobem en un desert ...Per davant només veiem un quadre negre sobre un fons blanc! Kasimir Malevitch “Destruïu, sigueu creadors, no tingueu por a perdre el què sigui, perque l’esperit destructor és un esperit constructor” Alexander Rodtxenko

Si es dona el cas d'una Catalunya independent, aquesta oportunitat vol dir que tindrem la possibilitat per a dissenyar institucions I reglaments d'un nou estat a partir de zero, i també vol dir que tindrem a la nostra disposició una ventall ampli de instruments de política econòmica que actualment estan sota el control gairebé absolut del Govern I Parlament Espanyol. Si independència vol dir convertir Catalunya en una nova versió de Cuba o Coreà del Nord ubicat al mediterrani, doncs penso que seria millor oblidar-ho. Si em sento atret per la opció pro sobirania es degut a l'oportunitat I les possibilitats que ofereix començar de zero. Jordi Galí, “Independència, per fer que?” Catalunya “Start-Up Nation”?

En El Cas De Catalunya El Desastre Encara Es Pot Evitar, No Sera Facil, Pero Encara Estem A Temps Gracies Per La Seva Atenció I Perdoni’m Els Errors Ortografics!

You can download the presentation here.



L’economista Edward Hugh va omplir l’Orfeó Olotí amb la seva conferència

El cercle d’empresaris EURAM, de la Garrotxa, va convidar el passat dijous 15 de novembre l’economista britànic Edward Hugh, que va parlar, a l’Orfeó Popular Olotí, de “Reptes pendents per superar la crisi”. Hugh és economista per la London School of Economics, expert en macroeconomia i en teories del creixement econòmic i també en economia espanyola. Ha col·laborat amb el premi Nobel d’Economia Paul Krugman i el president de RGE Monitor i guru d’aquesta crisi, Nouriel Roubini.

Hugh va parlar, sense embuts, de la devaluació interna de l’economia catalana i espanyola i de la situació en que es troba dins del marc europeu. Va proposar abaixar preus i salaris, incrementar les exportacions, millorar la qualitat a les empreses i reajustar el sistema de pensions. Pel que fa a una Catalunya independent, Hugh va dir que li veu més futur dins la Unió Europea que dins d’Espanya.

Hugh va destacar que després de cinc anys la crisi econòmica encara persisteix perquè no s’han aplicat les mesures convenients, i va advertir que és l’hora de deixar de preguntar-nos quan acabarà la crisi i posar-nos a treballar per aplicar els canvis necessaris. Hugh va plantejar un escenari de crisi amb doble fons: d’una banda la crisi de l’euro a nivell europeu i que té una part dels seus orígens en els errors d’implantació de la moneda única a la zona sud d’Europa. De l’altra la pròpia crisi que afecta Espanya. Un país que segons Hugh va cometre excessos i bogeries que ara paguem tots.

Una situació que no han sabut –segons el criteri d’Edward Hugh– afrontar cap dels governs dels darrers anys. En aquest sentit, va fer un retret a la classe política quan va dir que molts polítics són incapaços de transmetre les seves impressions a la població, per por a provocar un major desànim.

Hugh va dir que el món no serà mai més com abans, però que no serem pobres. Hugh va explicar les raons de l’enorme endeutament del govern espanyol, la paral·lísi del creixement econòmic , un endeutament que ha creat una gran dependència de l’economia espanyola cap al Banc Central Europeu. En aquest marc europeu, Espanya va dir Hugh no té credibilitat.

Com a possibles solucions per fer front a la crisi, Hugh va apuntar el que ja ha proposat en altres ocasions; la reducció de preus i salaris . També va parlar de la necessitat d’ajustar el sistema de pensions i va dir que era difícil equilibrar-ho ja que una part del dèficit del govern espanyol forma part d’aquest sistema. Per això va dir, “és molt necessari ajustar el sistema i fer-ho amb visió de futur perquè pot ser un problema greu a llarg termini”. Tot i reconèixer la impopularitat d’aquestes mesures va advertir que són imprescindibles . També va dir que per seguir creixent cal augmentar les exportacions. Hugh també va parlar d’una possible Catalunya independent. Va dir que ell mai ha estat un independentista nat, però des de que va arribar a Catalunya, els anys 80 s’ha anat formant un criteri sobre el model d’una Catalunya amb Estat propi. Va advertir que ja no és possible el Pacte Fiscal en una Espanya “ incapaç de complir amb el dèficit i Europa acabarà reconeixent-ho”. Catalunya- va afegir- “ és un trencaclosques per Europa i cap país pot sortir de l’euro sense sortir d’Europa”.

Per Hugh, sí Catalunya té voluntat pròpia, pot ser el divuitè país europeu.

Hugh va destacar que part de la crisi europea té una solució política però també va dir que el màxim avalador de l’euro és Mario Dragi i que sense l’ajut del Banc Central Europeu, “ens podem trobar a la UVI”. En aquest sentit va vaticinar que Espanya no podrà fer front als pagaments i que acabarà sortint de la zona euro i això va dir, “serà molt negatiu pels catalans”. En aquest escenari, Hugh creu que Catalunya encara té una possibilitat, “no serà un camí fàcil però encara hi som a temps”.

Pilar Armengol
EURAM Comunicació
16-11-2012